D’això parla la meva música:
de mirar a la ferida, a allò que més
pesa del dia a dia, i allò que més cura.

LA MEVA HISTÒRIA

Sóc la Mireia Espelt, nascuda el 2005, i sóc músic. Suposo que ho dic d’aquesta manera, perquè em sento limitada amb el nom de “cantautora”. No m’acabo de considerar pianista, estic estudiant per acabar el grau professional de piano, ni tampoc cantant, mai he fet classes i faig el que puc, estic intentant aprendre a tocar la guitarra, i no sé si m’en surto, però em considero amant incondicional de la música i de tot el que aboca fer-ne. En definitiva: sóc un desastre, una aprenent, però també fidel al cos i a l’ànima quan surto a l’escenari: em desgasto i m’hi deixo la pell.

Concebo la música, no com una finalitat, sinó com un mitjà, un lligam entre allò més propi i humà nostre, i allò que misteriosament, se’ns escapa de les mans. Es podria dir que sóc una nena petita intentant comprendre el món.

Des que era petita, la música sempre ha significat un pilar principal, tant de la meva educació, com de la mateixa quotidianitat familiar. Ma mare és músic, i gràcies a ella i a la sensibilitat del meu pare, sempre s’ha entès a casa com un instrument d’expressió, però també de relació, agraïment i perdó.

I ha ocupat sempre tanta presència, què sóc incapaç de desarrelar totes i cada una de les coses que succeeixen a la meva vida, amb ella.

També han tingut molta influència els mestres dels que he pogut gaudir-ne durant molts anys, com la Rosa Masferrer, al piano, l’Oriol Castanyer i l’Elisenda Carrasco, al cor, i sobretot el Carles Marigó, que ha estat més que capaç d’enamorar-me constantment de la música, de com està feta, de com s’estudia, i de com un se la pot fer seva, entre altres mil coses.

En tot el recorregut que he anat fent al llarg dels anys, i que m’ha permès créixer tant com a persona com a músic, he entès que la meva sensibilitat i fragilitat per a entendre les coses no és incompatible amb aquest món, sinó que correspòn i que és necessaria. Per això també entenc una creació com una eina, no només autobiogràfica que neixi d’una falta d’expressió, sinó també provocativa, que permeti remoure al cor de la persona que escolti quelcom, i que signifiqui una trobada amb allò més real i sincer de cadascú. Allò pel que jo estic feta, i tots ho estem.

Com em defineixo com a músic?

Dalt de l’escenari, i fins i tot també a baix, m’agrada treballar la fragilitat i la vulnerabilitat. No perquè simplement ho trobo interessant, sinó perquè és el que sorgeix sempre de la meva necessitat més pura. Suposo que no em puc considerar professional, perquè només escric i componc quan el meu cor no pot carregar tant, i necessita buidar. Em definiria com una artista capaç de recollir quelcom vingui i succeeixi. Per això mateix no aposto mai per una sola manera de comunicar, sinó que cada dia busco quina és aquella més imprescindible.

Com a artista també porto al cor un desig, que normalment té a veure amb els gestos més senzills i petits de la realitat mateixa, i és que seria un regal per a mi que tothom que m’escoltés entengués que l’espectador per a mi juga un paper excepcional, i és que és el responsable de saber recollir tot allò que deixo anar quan canto. M’emociono quan veig que tant ell com jo, en aquest precís moment, fem revisió de la nostra història i experiència, i prenem el valor suficient com per posar-les sobre la taula. D’això parla la meva música: de mirar a la ferida, a allò que més pesa del dia a dia, i allò que més cura. I per tant, em considero també una artista amb valor. Potser és arriscat, però despullar l’ànima no és senzill.

Quins son els meus registres?

Sóc bastant incapaç de analitzar la meva música d’aquesta manera, perquè no m’identifico mai amb un sol gènere, ni amb una única manera de fer. Com a filla dels 2000’ tota base parteix del Pop, però no considero que sigui aquest el més adequat. Em meravella el Jazz, i part de la meva música s’hi veu molt influenciada, però a vegades les meves peces poden semblar un estudi de música clàssica, o un musical de broadway. Per això mateix no m’hi puc identificar amb cap, ni vull. Encara estic en busca de què és el que em convenç més, i cada un dels gèneres sempre em redescobreix bocins interessants que emmagatzema el cor i l’oïda, i que després, un cop es necessiten, es donen sense esforç.

La meva música és...

  • Sincera

  • Eclèctica

  • Senzilla però no simple

  • Cuidada

  • Descriptiva

Què aporto a l’escena musical?

Crec que aporto una joventut concreta i diferent a aquella que molts entenen com a tal. Les meves peces, fins ara, parlen del moment precís que visc, i per tant de maneres de mirar, estimar, odiar i entendre adients amb algú jove que encara s’esperança del món i del que l’envolta. Crec que, sense ara parlar de l’aspecte musical, sempre em dóna la sensació que tothom qui escolta la meva música es sorprèn també de les preguntes que neixen de les lletres, i per tant de les inquietuds que sembla que es mostren en elles, i això no hauria de sorprendre. Crec que sóc senzilla i que tot allò del que parlo ho pateix qualsevol cor jove amb ganes d’estimar i entendre. Penso que, podria ser una novetat que molts rostres que ara entenen la joventut com a aquells inconscients o despreocupats, poden capgirar la mirada i comprendre que molts de nosaltres busquem respostes i necessitem buidar i deixar anar sense fer mal a ningú.

En un aspecte musical, considero que, tot i que ja tot està fet i creat, sempre existeixen maneres d’explicar que semblen noves, i tan de bo la meva ho pugui ser per a molts. Crec que la meva manera de comunicar és única perquè és meva, i sempre he pensat que deixar espai a una nova manera d’explicar i d’entendre és un bé que s’ha d’acollir.

Què he fet fins ara?

A la meva vida abans de mostrar-me com a artista:

  • Primer premi amb piano al Concurs de Joves Intèrprets Pianissimo de Torredembarra de l’any 2015.
  • Cantaire al Cor Infantil Sant Cugat dirigit per Elisenda Carrasco, Oriol Castanyer i Anna Boixeda.
  • Primer premi amb piano dels XV Premis d’Interpretació Musical del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona al maig del 2016.
  • Primer premi amb piano i cant, juntament amb la meva germana Clara González Espelt, al Concurs “Pujem a l’escenari” organitzat per Joventuts Musicals de Sant Cugat i Aula de So.
  • Concert conjunt de piano i cant amb la meva germana Clara González i la cantant Violetta Curry acompanyada del pianista Efrem Garcia Salinas.

A la meva vida com a artista:

Concerts:

  • Primer concert al Centre Cultural Sant Jordi de Montblanc l’agost de l’any 2020.
  • Concert al Teatre Nu de Sant Martí de Tous el gener del 2021.
  • Concert benèfic a l’Església de Santa Anna de Barcelona el juny del 2021 pel projecte de Família Auxiliadora F+F junt amb Hospital de Campanya.
  • Concert a Montserrat a l’agost del 2021.
  • Concert per a la Festa Major de Montblanc, a l’agost del 2021.

Col·laboracions:

  • Enregistrament del vídeo en directe de la peça “un racó” amb l’equip de Coleccionistas de Momentos.