Concerts

El passat 29 d’agost, al Centre Cultural Sant Jordi de Montblanc, vam fer un concert, i va ser preciós! Estic molt molt molt agraïda! Primer de tot perquè es va fer a un poble que estimo moltíssim, i sentir que canto a casa per a mi és un gust immens. I en segon lloc, perquè vàreu ser un públic increïble, que tot i no tenir gaire idea del que aniríeu a veure vau saber respondre i acollir tota la meva música. I això mai es pot donar per suposat!

Que necessari arriba a ser el fer les coses en directe, l’apostar per la cultura en acció, per l’aquí. Per això volia agraïr a tot l’equip de Tècnics de Poble, per dur aquest mateix projecte de tornar a fer música en viu, i per confiar en mi un cop més. I de nou volia agraïr a la Clara González, pel violoncel i (aquest cop, com a novetat) les veus acompanyants, i el meravellós Lucas Gonzalvo, per continuar intuïnt-me i entenent-me des de la percussió. Són realment genials!

Em fa molta ilusió, també, compartir-vos un petit bocí d’una cosa bonica que va succeïr al concert: i és que érem quatre generacions de dones en una mateixa sala. Hi va estar la meva besàvia, la meva àvia, la meva mare i jo. I sé que potser sembla irrellevant, però m’agrada saber que en cada concert es donen petits detalls que fan que cada un d’aquests sigui sempre una novetat, un imprevist, i una vivència excepcional. I que bonic celebrar-ho des de la presència i la vida d’aquestes tres dones que han fet que jo ara existeixi!

El passat 18 de juny, a les 20, vam fer un concert benèfic al claustre de l’església de Santa Anna a Barcelona, i n’estic molt agraïda. Sobretot perquè vam poder recaudar fons pel projecte F+F juntament amb Hospital de Campanya de Santa Anna, formada per persones a qui admiro profundament per tota la feina que fan cada dia, amb la mirada ben alçada, per acompanyar, socórrer i atendre a tantes famílies que es troben en situacions realment precàries.

Cantar i donar m’emociona molt, sobretot perquè ho necessito. I ho vaig poder fer molt i molt acompanyada. Per això, en primer lloc volia agraïr al Lucas Gonzalvo, a la percussió: per seguir-me, intuir-me, entendre’m, i no només a dalt l’escenari. Gràcies també a la Clara González, al violoncel: per aguantar-me i donar-ho tot de tu. Volia agraïr també al GC Cerri, que va ser l’artista convidat: per obrir el seu cor i per acceptar el compartir aquest espai meu tant preuat, per ser un amic exepcional. Gràcies també al Rubert Martínez, que a part de ser un tècnic de so d’allò més genial, em va acompanyar en tot el que va significar fer un concert, i és una persona realment extraordinària! I aquestes fotografies tant boniques van ser fetes per la Sandra Melero: gràcies de tot cor.

Per últim volia agraïr de nou als amics de Família Auxiliadora i Hospital de Campanya: per convidar-me a formar parrt d’un gest tan extraordinari, i que parteix de la nostre humanitat més simple i necessitada.

Vaig regustar com una nena petita l’estar davant de tantes cares conegudes, hi éreu molts de vosaltres! Amics, família, professors, i també rostres que no coneixia però que van saber recollir tota la fragilitat que vaig mostrar. I misteriosament, m’envaeix ara una certesa gran, com si fos conscient que, gràcies a això, alguns de vosaltres em coneixeu més. Sabeu qui soc. De veritat. I quina meravella, poder dir això! que tota jo descansi quan, d’una manera o altra, m’atreveixo a revisar la meva història, amb certa tendresa i amb els ulls alçats al cel. I com era de gran la importància d’un públic, d’una gent, de tu disposat a escoltar i rebre. Gràcies a totes i tots vam recaptar 1215€ per al projecte i us estaré eternament agraïda. vaig tornar remoguda, pensant que tanta grandesa, tant amor, no podia ser d’aquest món. I que pensar-ho em reduïa la mirada.

Per a mi, divendres va ser un regal. De cap a peus.